L’AdBlue és un sistema dissenyat per a reduir l’emissió de partícules NOx present en els gasos generats pels motors de combustió dièsel. Confeccionat amb la intenció de protegir el medi ambient i la salut de les persones, el sistema AdBlue es planteja com la solució de la indústria de l’automòbil per als cotxes dièsel de nova generació.
És ben sabut que els motors de gasoil no estan passant pel seu millor moment. Després de l’escàndol Volkswagen, el mercat del dièsel es ressent més a cada mes que passa. Encara i això, els fabricants no han deixat d’apostar per aquesta tecnologia cercant solucions als seus principals inconvenients mediambientals.
L’AdBlue aconsegueix solucionar, en part, un dels problemes més importants: l’efecte nociu de l’emissió de gasos provinents de la combustió del gasoil per a la salut de les persones. Els motors de combustió dièsel emeten menys CO2 que els motors de benzina, però, la quantitat de partícules en forma d’òxid de nitrogen (NOx) i benzopirens que generen és molt més gran. Tots dos tipus de partícules són especialment nocives per a la salut de les persones.
Dels benzopirens s’encarrega el filtre de partícules, un procés diferent al sistema AdBlue, i del què parlarem en un altre article. L’AdBlue s’utilitza per solucionar el problema que suposen les partícules NOx. Aquestes no poden ser destruïdes, requereixen d’una reacció química que les transformi en partícules innòcues molt menys pernicioses. El sistema AdBlue s’encarrega de realitzar aquesta reacció mitjançant l’ús de 2 elements: un compost químic i un catalitzador.
Concretament, AdBlue és el nom comercial que rep el compost químic. Aquest no es més que una disolució d’aigua i urea concentrada en un 33%. La urea és un element present, especialment, a l’orina i el material fecal. L’AdBlue no és un líquid tòxic, però sí que és molt corrosiu. La seva manipulació no és perillosa, però ha de ser tractat amb precaució. Si entra en contacte amb els seients o la carrosseria del cotxe pot causar danys costosos de reparar.
Què són les partícules NOx i per què són tan perilloses?
El símbol NOx és una forma de referir-se a una àmplia multitud de partícules diferents derivades de la unió de molècules d’oxigen i nitrogen. Cada partícula té diversos efectes negatius que poden afectar el medi ambient, a la salut o a tots dos. Aquestes partícules són:
- Òxid nitrós (N2O): també se li coneix com el “gas del riure”. És un gas incolor amb una olor dolça i moderada toxicitat per a l’ésser humà. Provoca un efecte anestèsic i dissociatiu. És utilitzat habitualment en fàrmacs anestèsics. Aquest gas no és inflamable ni explosiu, però s’utilitza en alguns casos a automoció de competició per incrementar la potencia del motor gràcies al seu alt contingut en oxigen. Aquest gas és altament contaminant per al medi ambient sent un dels principals responsables de l’escalfament global, juntament amb el CO2 i el metà. Cadascuna de les seves molècules té l’impacte mediambiental equivalent a 3 molècules de CO2.
- Triòxid de dinitrogen (N2O3): és també un gas altament inestable quan entra en contacte amb l’aire pot convertir-se en àcid nítric i contribuir en l’efecte de la pluja àcida.
- Monòxid de nitrogen (NO): és un gas tòxic i inestable que quan entra en contacte en grans quantitats d’aire en l’atmosfera pot convertir-se en àcid nítric produint pluja àcida.
- Tetròxid de dinitrogen (N2O4): és un poderós gas oxidant, amb alts nivells de corrosió i toxicitat per a l’ésser humà. És emprat en material militar i astronàutic per alimentar coets en combinació d’altres combustibles.
- Diòxid de nitrogen (NO2): és el gas més abundant rere el procés de combustió dels motors dièsel i un contaminant freqüent en zones urbanes. És un gas tòxic, irritant, de color groguenc i causant d’irritacions greus al sistema respiratori. Juntament amb el tabac és un dels principals responsables de l’emfisema pulmonar. A nivell mediambiental és també un dels responsables del fenomen de la pluja àcida.
- Pentòxid de dinitrogen (N2O5): a diferència de la resta de partícules, és un compost químic sòlid de color blanc a temperatura ambient. Quan es barreja amb l’aigua és altament reactiu produint àcid nítric.
Als motors dièsel d’última generació la gran majoria de partícules generades són monòxids i diòxids de nitrogen (NO i NO2). Quan es barregen amb la solució urea de l’AdBlue es converteixen en nitrogen, aigua i CO2. És cert que el CO2 també és un dels principals causants de l’efecte hivernacle, però el seu impacte és molt menor i menys agressiu a l’atmosfera que els òxids de nitrogen.
Com funcionen el sistema AdBlue i el catalitzador SCR.
El combustible dièsel és un hidrocarbur compost principalment per hidrogen, carboni i oxigen. Després de ser processat a la cambra de combustió del motor, el gasoil genera com a residu NOx, CO2, benzopirens i H2O. Aquestes partícules circulen a través dels col·lectors sortint del motor directes cap a la seva expulsió pel tub d’escapament. A un punt del trajecte, tot just després de travessar el filtre de partícules, entra en joc l’AdBlue per mitjà del catalitzador SCR (Catalitzador de Reducció Selectiva).
Cada fabricant disposa del seu propi sistema de catalitzador. Tots actuen d’una manera semblant. L’AdBlue funciona com principalment com un additiu, per tant, requereix d’un sistema que el subministri per fer-ne ús. El catalitzador és qui s’encarrega d’aquesta funció, polvoritzant el compost AdBlue que a altes temperatures genera amoníac que s’encarrega de descompondre les molècules de NOx en Nitrogen, CO2 i aigua. Òbviament els residus resultants són molt menys nocius per a la salut i el medi ambient que el NOx.
Arribats a aquest punt, ja podem enumerar els components que formen el catalitzador SCR i que s’encarreguen d’injectar la solució urea, l’AdBlue, als gasos prèvia expulsió. Aquests són:
- El Dipòsit urea: disposa d’una capacitat d’entre 10 i 20 litres. Depenent del cotxe dièsel pot durar més o menys quilòmetres.
- L’injector d’urea: es troba inserit al tub d’escapament del vehicle. S’encarrega de polvoritzar la urea i barrejar-la amb les emissions del cotxe per a què tingui lloc la reacció química que descompon les partícules contaminants de NOx.
- Centraleta de control: és un ordinador que s’encarrega de calcular en tot moment la quantitat d’urea necessària en funció dels gasos que emet el motor. Aquesta centraleta és qui controla en tot moment el nivell del dipòsit d’AdBlue i notifica al conductor quan aquest es troba baix de nivell.
Com és lògic l’AdBlue és un compost que s’ha d’omplir de tant en tant per a què el vehicle continuï funcionant duent a terme aquest procés de depuració de residus. És important que si estàs valorant adquirir un cotxe dièsel d’última generació comprovis si disposa d’aquest sistema, ja que aquesta tecnologia té importància en l’etiquetatge mediambiental i en les possibilitats de circular per ciutat sense limitacions.
Quins cotxes dièsel fan servir la tecnologia AdBlue?
T’has fixat alguna vegada en els noms que molts cotxes munten a la seva carrosseria? Noms com BlueTec, EcoBlue, Blue +, BlueHDi, BlueMotion… i tots els seus derivats compostos amb la paraula “blau” en anglès. Tots aquests sistemes són, en realitat, la denominació pròpia que els fabricants de cotxes han realitzat per a indicar que un model incorpora tecnologia AdBlue.
Amb l’entrada en vigor de la normativa d’emissions Euro 6 al 2015, la Unió Europea s’ha proposat acabar amb l’emissió de partícules contaminants derivades del nitrogen. Els fabricants han hagut d’adaptar els seus models de cotxe dièsel per poder adaptar-se a aquesta nova normativa sent l’AdBlue la millor solució. No tots els vehicles de gasoil compten amb aquesta nova tecnologia, encara hi ha petits turismes urbans que es comercialitzen sense sistema AdBlue i disposen d’un altre tipus de tecnologia mecànica que els permet complir amb la nova normativa. Son pocs, per això, tot apunta que amb l’arribada de l’Euro 6.2 la totalitat dels cotxes dièsel necessitaran funcionar fent servir l’AdBlue.
Com sé si el dipòsit d’AdBlue s’està esgotant?
Tots els cotxes que compten amb aquesta tecnologia disposen d’un testimoni lluminós al quadre de comandaments que, quan el nivell d’AdBlue es troba sota mínims, s’encén per informar al conductor. Aquest avís és un indicatiu que s’ha de procedir a realitzar una recàrrega de l’additiu. Molts fabricants han dissenyat els seus sistemes AdBlue per a què aquesta recàrrega coincideixi amb els períodes de manteniment del cotxe, d’aquesta manera pot efectuar-se com un servei més dins del procés de revisió periòdica (canvis d’oli, filtres, pastilles de fre, pneumàtics …)
Els fabricants de cotxes han dissenyat els seus sistemes AdBlue per a què el repostatge de l’additiu s’efectuï cada 15.000 o 20.000 quilòmetres. Tot i això, aquest consum pot variar entre diferents models de cotxe i la formes de conduir.
El testimoni lluminós s’encén per primera vegada quan el dipòsit disposa de suficient additiu per a cobrir com a màxim 2000 quilòmetres. Quan l’additiu es troba per sota d’aquest nivell el testimoni lluminós del cotxe comença a fer pampallugues i un cop arriba sota els 1000 quilòmetres romandrà encesa de forma permanent. Com es pot veure, es disposa d’un marge considerable per fer el repostatge sense complicacions. I què passa si s’esgota la reserva del dipòsit? El conductor no tindrà més remei que repostar. Un cop el cotxe esgota totes les seves reserves d’AdBlue aquest està programat per no encendre el motor ja que deixa de trobar-se en les condicions de circulació per a les quals va ser homologat.
On, com i quant costa omplir el dipòsit d’AdBlue?
El repostatge l’AdBlue es pot realitzar en diferents llocs, l’opció millor i més còmoda és reservar cita al teu taller Rodi Motor Services més proper. A Rodi omplim el dipòsit d’AdBlue i ens encarreguem de connectar el vehicle a una màquina de diagnosi on reiniciar l’interval de servei del comptador.
També pots optar per fer el repostatge tu mateix, encara que no podràs fer el reinici de l’interval de servei. Algunes benzineres disposen de sortidor AdBlue a disposició dels seus clients. A nivell tècnic és obrir el tap, connectar la mànega del sortidor i omplir-ho. Tot i això, t’aconsellem que disposis de la protecció adequada com guants, ulleres i aigua per netejar ràpidament qualsevol superfície que pogués entrar en contacte amb la substància. Recorda que l’AdBlue és força corrosiu, pel que si es vessa pot danyar-te la carrosseria o la tapisseria. Segons el cotxe, trobaràs el tap per omplir el dipòsit d’AdBlue al costat del de combustible, al maleter o al compartiment del motor.
Pel que fa als preus, l’AdBlue és un producte econòmic si es compara amb el preu del gasoil, el seu cost està entorn als 6 cèntims d’euro cada 100 Km. El preu d’omplir un dipòsit d’AdBlue es troba entre els 30 € i els 40 € depenent de la capacitat del vehicle.
Quin avantatge ofereix un cotxe dièsel que disposa de sistema AdBlue.
El principal avantatge de disposar d’un cotxe dièsel amb sistema AdBlue és que el vehicle es troba preparat per obtenir una etiqueta medioambiental C, el que et permetrà en episodis d’alta contaminació en ciutat no tenir problemes per seguir circulant. Òbviament d’aquest avantatge es deriva un secundari, segurament la més important, que es que amb el teu cotxe dièsel amb AdBlue contribuiràs amb el teu granet de sorra a disminuir els nivells de contaminació ambiental que afecten especialment la salut de les persones.
Imatge: opelblog