Arrasa allà on va. I és que Ferran Cardús, amb només 22 anys, domina les modalitats de «terra» Dirt Track i Flat Track millor que ningú. És una de les icones espanyoles de supermoto de base: l’any passat es va proclamar campió de la Copa d’Espanya de Flat Track. Des de la temporada 2016, forma part de l’equip Suzuki Grau Racing.
1. Tens un cognom molt vinculat a les motos. Fes-nos cinc cèntims de la teva historia com a pilot.
Tot va començar com un joc pel meu tiet, que es dedicava a les motos i que va ser campió del món de Moto2, juntament amb els meus germans. El més gran ho va deixar, però el mitjà, el Ricky, i jo vam continuar. Ell és al mundial de velocitat de Moto2 i jo m’he decantat pel món de la «terra».
2. De la velocitat a l’oval, què necessites per ser un bon flat tracker?
Sempre estàs lluitant amb la velocitat, això és el que més m’agrada, però és un esport en què el més important són els diners. Pots ser molt bo, però, o tens algú que creu en tu i t’ajuda o no hi ha res a fer. A més, és difícil ser pilot espanyol, perquè som molts i hi ha molt de nivell. Ets un més.
En el meu cas, l’Àngel va creure en mi. Gràcies a ell sóc aquí. Tots aquests campionats guanyats, els hem aconseguit gràcies al seu suport.
3. Ets el rei de la Copa RODI & Michelin… Com has vist la competició aquesta temporada?
Cada cop aquesta modalitat està creixent més a escala espanyola i europea, cosa que fa augmentar el nivell dels altres pilots. Això ho notes perquè costa molt més despuntar. Aquest any m’ha agradat molt la rivalitat sana que hi ha hagut entre els participants. Estic molt content que aquest esport cada cop creixi més, sobretot gràcies a RODI, que sempre organitza esdeveniments com ara la Copa Rodi & Michelin.
4. Ara toca fer el do de pit al Superprestigi Dirt Track del Sant Jordi. Què n’esperes, de la gran cita de final de temporada?
Esperem que vagi una mica millor que l’any passat. Ho donarem tot, tant el meu equip com jo, i intentarem quedar entre els tres primers.
5. Marc i Àlex Márquez també són pilots de Rodi. Com creus que els podràs allunyar de la primera posició al Superprestigi, tan cobejada com està?
La veritat es que és molt difícil, ja que són pilots amb molt de talent, com ja ho han demostrat. Espero ser un més i aconseguir el mateix que ells. (riures)
6. Has estat als EUA, competint amb els millors especialistes del món… i a sobre vas fer una gran actuació. Què canvia entre els circuits d’allí i els d’aquí?
El canvi és bastant gran, sobretot de cara a les dimensions del circuit en si mateix. Allà, la velocitat és molt més alta, i el nivell dels altres pilots, també. Em va agradar molt, vaig aprofitar l’experiència al màxim i espero tornar-hi un altre any.
7. Contacte, velocitat, estabilitat… Es tracta d’una disciplina molt dura i molt ràpida. Quines premisses tens per no deixar de ser un referent a Espanya?
Ja s’ha demostrat que aquesta modalitat també està molt basada en l’agressivitat i en el contacte. Per mi és una modalitat en què no importa tant la moto, sinó el pilot.
Continuar entrenant igual i donar el millor de mi mateix és el que em converteix en un referent. No abaixar mai el cap.
8. Se’ns dubte, la Suzuki de Motos Grau va molt bé. Com ho feu i quines peces canvieu perquè la moto pugui tenir els components necessaris i una bona posada a punt a cada carrera?
L’equip de Suzuki Grau —i sobretot l’Àngel Grau— està fent una gran feina pel que fa a les peces i a l’evolució de les motos. Estic molt agraït a l’equip i a tots els patrocinadors que ens porten les peces necessàries. Sense ells seria més difícil.
RODI i Michelin ens ajuden amb el tema dels pneumàtics, amb rodes que s’adapten molts als circuits d’aquí, sobretot en superfície mullada.
9. Com és l’entrenament d’un autèntic flat tracker?
A aquest esport se li ha de dedicar força hores, tan a sobre de la moto com a fora. És un entrenament molt tècnic, que pot semblar fàcil, perquè en el Flat Track segueixes un circuit en forma d’oval i sempre gires cap al mateix costat, però en realitat requereix molta tècnica.