Josep Esteve és el director general de l’empresa de tallers RODI, creada a Lleida el 1990 a partir de la fusió de dos competidors locals. Avui, RODI compta amb i les seves vendes van arribar als 188 milions el 2017.
El dels és un sector molt polaritzat entre milers de tallers d’autònoms, alguna cadena propietat de grups financers, i els serveis tècnics de concessionaris oficials, però què al mig amga històries com la de RODI.
EL 2005, L’EMPRESA VA COMENÇAR A DONAR SUPORT A MARC MÀRQUEZ,
QUE LLAVORS NOMÉS TENIA 12 ANYS.
Un grup d’uns 140 tallers mecànics, de propietat familiar, amb seu a Lleida i forta presència a Catalunya i Aragó, que va facturar més de 188 milions el 2017, cosa que el converteix en un dels grups independents més grans del sector a España. És una història de creixement i transformació, encara que si d’alguna visió pot presumir RODI és d’haver “fitxat” el 2005 a Marc Màrquez, quan el tro de Cervera tenia tot just 12 anys. “Quan érem petits, vam fer un anunci local amb Emili Alzamora. I anys després, Alzamora ens va demanar de donar suport a un xaval del seu equip, i encara continuem amb els dos germans Màrquez”, explica Josep Esteve, director general de RODI.
RODI va es va crear a Lleida el 1990, fruit de la fusió de dues empreses locals, Pneumàtics Segur i Serveis Germans Esteve. “Érem dos competidors amb molt bona relació. I amb el canvi generacional, vam decidir ajuntar-nos per anar més enllà de Lleida”, explica Esteve. Així va néixer, amb 11 tallers, Lleidatana del Pneumàtic, que el 1994 va cear la nova marca RODI, especialitzada en rodes. “Durant anys vam créixer com una taca d’oli a Catalunya y Aragó, comprant altres tallers”. I el 2006 va fer el gran salt, en poc temps va doblar la plantilla, amb la compra de Speedy Autoservicios España (que tenia 49 centres, encara que es van quedar només a la meitat, els que eren a Catalunya i Aragó), i de Central del Pneumàtic (fort a Barcelona, amb 20 tallers).
I el 2011, ja en plena crisi, Esteve explica que va arribar el segon gran salt: “, amb la marca Rodi Motor Services. Va suposar una forta inversió en eines, equips de diagnòstic i formació del personal”. En aquell moment, l’empresa, propietat de les famílies Esteve, Llopis i Llovera, va pendre una altra decisió estratègica, quan va donar entrada al seu capital, amb un 20%, al grup francès Michelin. “És una operació poc habitual, perquè estan en minoria, i tenim llibertat de mercat”. Però a Michelin li interessava el seu posicionament: “som líders indiscutibles en a Catalunya, Aragó i les Canàries”.
LAS XIFRES DEL GRUP RODI
Facturació 2015: 157,1 milions
Facturació 2016: 168,5 milions
Facturació 2017: 188,1 milions
137 tallers de pneumàtics i manteniment a Catalunya, Aragó i les Canàries.
El 2014 va continuar l’expansió, amb la compra d’, amb 18 tallers a Barcelona, i d’una empresa a les . A més, juntament amb Euromaster el 2015 van crear , empresa que ja és el tercer distribuïdor de pneumàtics a Espanya i Portugal, amb vendes de 80 milions.
“Estant en plena expansió vam veure que teníem un punt dèbil: la digitalizació”. Aquest sector de tuguris greixosos, amb peces desordenades per terra i calendaris de noies explosives a les parets està condemnat a ser un record del passat. La transformació tecnològica és un tsunami, i posar el client al centre pot significar fins i tot crear amb els serveis i atenció de la recepció d’un hotel. “És un procés il·lusionant. La digitalizació de la relació amb els clients ens obliga a modernitzar el web. Despres ve digitalitzar els tallers, tenim un projecte a tres anys”. El 2017 van invertir 200.000 euros en transformació digital. I des del 2016, RODI va concentrar la seva central a Lleida, on ocupa a 90 persones, en unes noves oficines. “Ho vaig veure també a Cepsa i em vaig emocionar”, diu Esteve.
“Els tallers han de canviar, però el món de l’automòbil és complex, i volem guanyar temps”. Treballen a l’empresa cinc membres de la segona generació de les famílies accionistes, i de la tercera ja n’hi ha dos, encara que no en posicions directives. “Estem en procés de canvi generacional i professionalització del model. Amb la metodologia de feina que hem aconseguit i amb el soci estratègic que tenim, ens podem plantejar sortir de la nostra zona de confort”, diu Esteve. A tres anys vista, es plantegen facturar uns 200 milions.